_Coral
parroquial
En la primavera de l’any 1997 i amb
motiu de la visita de l’Excel·lentíssim
Sr. Bisbe Malla Coll, per la confirmació
d’un grup de joves del poble, el nostre
mossèn Amadeo Carrera, va demanar a la
junta Parroquial, si es podien preparar al-
gunes cançons per animar la cerimònia.
Ens vam animar uns quants i ens agradà
el resultat. I això fou l’inici de la coral.
Ens feia falta un director..., i ho proposa-
ren al primer que van trobar. Un noi amb
molt poca formació musical, però que
“rascava” una mica la guitarra i semblava
que tenia il·lusió i voluntat per portar-ho
endavant.
Sempre i amb el permís del mossèn
Amadeo, que fou un puntal i una gran aju-
da, vam arranjar músiques dels Beatles,
Serrat, Elvis, Simon-Garfunkel, Llac,
Albano, i d’altres.
Aquesta aportació agradà als assistents
de l’Església. Això fou motiu que ens
convidessin a les diferents cerimònies:
de noces, primeres comunions, funerals,
aniversaris. Les festes grans com Sta.
Quitèria, St. Jaume, Nadal, Sta. Àgueda.
Actuacions a la Sala Coliseum, Casal
d’Avis. Ens hem desplaçat també per
casaments o primeres comunions
als pobles veïns com: Vilanova de la
Barca, Térmens, Menàrguens, Albesa,
Albatàrrec, Mollerussa, la Ràpita, St.
Crist de Balaguer, a Lleida a les esglé-
sies de St. Martí, St. Llorenç i St. Pere i
a Barcelona a Sta. Maria de Pedralbes i
Castellolí.
Hem de destacar també la sortida du-
rant quinze anys a Manyanet, el poble de
Mossèn Amadeo. Un poblet molt petit del
Pirineu, on cada primer diumenge d’agost
celebren la festa major i el retrobament
de tots els antics habitants. A la missa no
hi faltava mai el cant “Pirineu terra esti-
mada” que tothom escoltava amb molta
emoció. En acabar es repartia coca bene-
ïda i per dinar abundant carn a la brasa.
En tots aquests anys hem tingut moltes
altes i baixes. Les baixes, per diferents
motius, ens donen tristesa, i més les que
ho són per defunció, que n’hem tingut
moltes i totes molt sentides.
Les altes cada vegada són més escasses,
però ens donen ànims per a continuar. A
pesar que sempre hem tingut un nivell
de coral molt bàsic, hem pogut gaudir de
moments prou agradables, per a compen-
sar les llargues hores d’assaig. Per això si
algú vol participar amb nosaltres del nos-
tre gust per cantar, serà benvingut!
Així i tot, totes aquestes vivències, no ha-
gueren estat possibles, sense la voluntat
que ens heu demostrat tots, Ajuntament,
Adocor, Jubilats i tota la gent que per un
motiu o altre, ens heu convidat a partici-
par en els diversos actes religiosos.
Així doncs, complim 25 anys de coral par-
roquial, us donem 25 anys d’agraïment.
A tot el poble GRÀCIES!!
_Coral Parroquial de Corbins
Homenatge
_De casa
nostra
Fa uns dies per uns temes relacio-
nats amb la feina vaig anar a l’edi-
fici La Creu. En passar per davant
les instal·lacions de Ràdio Cor-
bins, “La Ràdio de casa Nostra”,
no me’n vaig poder estar i hi vaig
entrar.
Tot i estar en desús no està res malmès.
Vaig seure a la taula rodona del locutori,
tot mirant cap al vidre de separació amb
la cabina de control. Em vaig passejar
pel control, i vaig veure que els plats dels
tocadiscs no hi eren però sí la taula de
control de so. No vaig poder-me estar de
remenar entre els discs LP i senzills que
tantes tardes vaig tenir entre les mans,
tot cantussejant alguna de les cançons
dels discs que mirava. Vaig toquejar
aquelles cintes de casset on gravàvem
les falques tal que professionals (ric, ara
mentre escric aquestes quatre ratlles).
I ves, sóc humana i xerraira, i no vaig po-
der menys que rememorar i enyorar amb
una gran rialla, tot fent partícips als qui
m’acompanyaven, de totes aquelles esto-
nes que vam passar fent ràdio. Érem un
grup de gent que ens hi vam enganxar no-
més perquè en aquell moment ens va fer
gràcia això (allò) que se’n deia fer ràdio.
No n’havíem fet mai, ni sabien el pas que
s’hi donava, però ens hi vam capbussar
amb molta il·lusió i ganes.
Per un moment vaig pensar que no em fa-
ria res traslladar-me altre cop a aquells
vint-i-pocs anys meus. A aquelles tardes
amb el programa de ràdio fórmula que,
sense ser-ne massa conscients, acom-
panyava a un bon grapat de gent mentre
feinejava a casa, a la botiga o al tros... A
aquells vespres de reunió (no convocada)
a les instal·lacions de la ràdio fent-la xer-
rar al costat del locutori mentre algú feia
ràdio des del costat del control. Va ser
una bona època... només estones de rà-
dio sense massa preocupacions fent de
la nostra ràdio un canal de comunicació
i companyia.
I em vaig dir: –T’imagines poder tornar a
qualsevol d’aquells dies de ràdio? Tornar
a agafar el micro i explicar-nos, a tots ple-
gats, tot el que estava per venir?– Només
va ser un instant, un pensament fugaç.
I sabeu què? Millor què sigui així, que des-
cobrim les coses tal com ens van venint.
I va envair-me un sentiment d’alegria...
perquè ha estat la vida qui a base de
cops, rialles, plors, benvingudes, acomia-
daments i un “batiburrillo” de sentiments
d’aquells que arriben fins al fons, la que
ens ha fet fer camí i arribar fins aquí.
I ben pensat, crec que d’haver tingut
l’oportunitat, tampoc us contaria res.
Ni tan sols m’ho contaria a mi mateixa.
Òbviament, sí que m’agradaria tornar a
aquelles tardes i així poder tornar a aga-
far el micro però per desitjar-vos a tra-
vés de les ones un bon esdevenir i amb
la màgia de la ràdio, un llarg i bon camí.
Qui sap, pot ser algun dia hi tornarem.
_Rosinda Moncasi
Enyorant Ràdio
Corbins