“Un altre 8 de març!”

Som davant d’un altre 8 de març. És un moment per aturar-se i fer una mirada enrere del que hem aconseguit. No veig pas massa diferència des del passat 8 de març a aquest!, la veritat. 

I em pregunto: 

Ha canviat la societat aquest darrer any? Hem vist avenços significatius en igualtat? La resposta és ben clara. 

A curt termini sembla que tot continua igual. La realitat és que estem en una societat que avança molt ràpidament en molts àmbits, però que si ens fixem en la igualtat de gènere, veiem que els canvis es produeixen molt a poc a poc. 

Hem de ficar la vista molt enrere i veure el que hem aconseguit en dècades de diferència. Si obrim la visió, veiem que en la lluita per la igualtat, tot i que avança a poc a poc, sí que hi ha canvis molt importants, pensem com vivien les nostres padrines i mares i com vivim les dones en l’actualitat. Eren moltes les discriminacions que patien, per ser dones, tant en l’àmbit laboral, social i familiar que avui en dia són impensables. Per tant, la lluita dia rere dia ha valgut la pena, encara que ens agradaria veure a curt termini més taca d’oli. 

Tot i això, les desigualtats persisteixen, sol cal veure la bretxa salarial que continua existint entre dones i homes, la dificultat que tenim les dones per accedir a llocs de direcció o de decisió o el desequilibri en les càrregues familiars. Injust, veritat? 

En els últims anys, tot i que la consciència sobre les desigualtats de gènere ha augmentat, els rols tradicionals de gènere continuen sent presents a la nostra societat dificultant la veritable igualtat. 

Fem que aquest 8 de març sigui un recordatori per tot el que hem aconseguit i un estímul per continuar lluitant per una societat més justa i equitativa per a tothom. El camí cap a la plena igualtat de drets i oportunitats requereix un esforç constant i de tota la societat, no només de les dones. Un esforç en què totes i tots hi tenim un paper fonamental.