Història

Corbins és un poble de la província de Lleida d’uns 1400 habitants. Situat al N.E. de la comarca del Segrià, limita amb la comarca de la Noguera i es troba sobre una plana al·luvial a 211 m. d’alçada. Dins del seu terme,  el riu Noguera Ribagorçana desemboca  al  Segre en la zona de l’Aiguabarreig.

Com arribar-hi

    Es comunica per la carretera C-12 i és troba a 10km de Lleida a 17km de Balaguer i a 4km de l’enllaç amb l’autovia A-2 (Lleida-Barcelona) i compta amb 3 punts d’accés al poble.

El clima

    És el típic de la plana de Lleida, hiverns freds i emboirats i estius secs i càlids.

Origen del nom

    És d’origen llatí i ha estat interpretat com un hidrònim derivat de curvum, explicable pels meandres i ondulacions del curs del riu .

Historia

    El primer document, on hi ha constància de l’existència de Corbins, és el que va escriure Caius Juli Cèsar (100-44 a.C.)  en el seu llibre Bello Vívili, on  narra maniobres de la batalla d’Ilerda (Lleida) en la que s’enfrontà a les tropes de Pompeu, les quals van tenir lloc a la zona de Corbins.

    També sabem que en aquella època Ilerda contava amb sis portes d’accés, de les quals, la de l’est concretament, s’anomenava Portal de Corbins i estava situada en l’encreuament del carrer del Carme i la plaça de la Sal. Aquest nom va perdurà fins al segle XIV en que es va canviar pel de Porta Ferrissa.

    La importància de Corbins en aquella època queda avalada per l’Atles Geogràfic de Catalunya, on queda palesa que una de les vies principals conectades a la Via Augusta, la que passava per Lleida,  arribava fins a Corbins i d’aquí es bifurcava amb tres vies secundàries que arribaven,  una a Iesso (Guisona) una altra a Aesso (Isona) i la tercera s’endinsava fins a Iulia Libica (Llívia-França). La prova física la tenim en les restes arqueològiques trobades: la vil.la romana, el monument funerari i la premsa d’oli.

    A partir del segle VIII, la península Ibèrica fou conquerida pels sarraïns, que en establir-se a la nostra zona , varen  aprofitar les antigues vies romanes, i així Corbins va continuar sent un punt estratègic, on també, segons l’Atles Geogràfic de Catalunya, el nostre poble és definit com medina (ciutat) i hisn (fortalesa) .

    Aquesta fortalesa seria el castell de Corbins que es trobava situat sobre un turó en un punt d’excel·lent valor estratègic, a la cruïlla de camins entre dos rius. El primer document del qual es té constància data del segle X, quan Al-Razi , geògraf d’aquella època, el cita com un dels més importants del territori de Lleida.

    Aquest castell, pel fet de trobar-se entre la musulmana Balaguer i la cristiana Lleida, durant més de quatre dècades, va anar canviant de mans, fet que el va anar deixant molt malmès.

    Finalment, al 1148 el comte de Barcelona el conquerí i com havia promès, el donà a l’Ordre del Temple, convertint-se així en comanda templera, de la que en hi ha constància des del 1167, segons J.A. Forey en el seu llibre The Templars in the Corona de Aragón, on esmenta com el seu primer comanador, a Bernat Sagrua. També, segons la Crònica de Jaume I, l'any 1275 es reuniren al castell de Corbins, el futur rei Pere II i altres nobles com Ramón de Cardona o els comtes de Empuries i de Pallars. Al  1317, amb la supressió del l’Ordre del Temple, totes les seves possessions passaren a mans de l’Ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem

    Els repoblaments que després van donar lloc a les poblacions de Torrelameu i Vilanova de Barca pertanyien a la comanda templera de Corbins, així com varis molins construïts pel terme com el de Picabaix, que perdurà fins als nostres dies,  situat entre el terme  de Lleida i Corbins.

    Al segle XV, teníem mercat, i una fira que amb les de Lleida, Alguaire i Almenar, eren de les més visitades del Segrià.

    Durant l’enfrontament de França i Espanya, durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i després la guerra de Successió (1701-1715) el poble i el seu entorn , com la resta de Catalunya, van quedar en un estat bastant ruïnós. De fet molts del carreus que havien format part de les parets del castell, varen servir més tard, per contribuir a la construcció de l’església actual que data del 1736.

    Ens queden, vestigis d’aquest passat com: les restes arqueològiques d’època romana, el soterrani i una part de la torre del que havia estat el castell islàmic i part de  la comanda templera reformada.

    Però la historia, igual que la vida continua, i tot i que Corbins no ha tornat a assolir dins del territori, una importància tant gran com va tenir en el passat, ha estat un poble que ha anat creixent, (salvant períodes de temps amb conflictes, com per exemple la Guerra Civil Espanyola), i ho ha fet d’una forma moderada però sostinguda, ja que no s’hi ha instal·lat grans zones industrials, però sí s’ha desenvolupat una agricultura de qualitat que ha permès viure d’aquesta activitat. I és per això que la població no ha crescut amb excés però tampoc ha davallat, al contrari ha anat creixent poc  a poc fins arribar als 1400 habitants que som actualment.